Cada cop que se celebra una cimera tenim una raó més per ser escèptics. Cimeres sobre drets humans, sobre la fam, la pobresa, el canvi climàtic, Kioto... Quines conclusions es desprenen sempre? O millor dit, quina voluntat hi ha de posar en pràctica els acords als que s'ha arribat? Pràcticament ninguna.
Però la cimera que se celebra ara a Nova York ja no és sols motiu d'escepticisme. És motiu d'indignació. En efecte, s'han ajuntat tots els "negacionistes" del canvi climàtic, convocats per l'institut Heartland. S'han aplegat per recordar-se que l'ecologia "és vista com una nova religió", "com un nou comunisme", i que aquells "crítics" amb els seus postul·lats són vistos com "heretges". Pobres, se senten perseguits. Per això es declaren com a ments lliurepensadores, crítiques, front als ecologistes dogmàtics, absolutistes i fascistes (no eren comunistes...?).
I no solsment declaren que el canvi climàtic no existeix, i que l'activitat econòmica del capitalisme res té a veure amb els fenòmens que esdevenen al sí del nostre planeta, sinó que a més diuen que aquesta activitat millora substancialment el clima. !!! És el que afirma un tal Lomborg, basant-se en les xifres de contaminació de la ciutat de Londres, aparentment menys contaminada que fa 400 anys... Així doncs, deixem que l'economia de mercat acabi del tot amb el planeta! Acabem amb la vida fent una gran bacanal econòmica que acabi amb els boscos, l'aire, l'aigua neta i els recursos agraris. Merda a dojo!
La qüestió és: es creuran aquestes persones les barbaritats que amollen per la boca? En seran conscients que són la veu d'un sistema destructor que sap que rectificar té un cost econòmic i de capital que els "de sempre" no volen assumir? Ens prendran per ximples o seran ells els ximples? A un li queda el dubte.
La notícia, però, té una part positiva (intentare'm de veure el costat positiu a tot). I és que un dels caps de cartell de l'efemèride finalment no hi ha participat. Es tracta del nostre il·lustríssim expresident Jose Mari, la participació del qual havia estat anunciada amb tocs triomfants. I finalment no hi va... Diuen, però, que és per la vergonya que des del seu propi partit senten per algunes de les ocupacions del seu president d'honor. Vergonya o... serà el cost electoral? També em queda el dubte.
Si tenim en compte que molts dels participants d'aquesta "gran" cimera són o han estat polítics amb responsabilitats importants, un es pregunta: en mans de qui estem? Segurament, la wela Pepeta del meu poble ho contestaria amb cert aire melangiós: en mans de Déu, mante, en mans de Déu.
I que ens trobi confessats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada