Darrerament, des del meu humil punt de vista, el Fernando Savater desvarieja una mica. Supose que per la dèria de disfressar de drets "individuals" un projecte d'uniformització cultural i lingüística del nostre Estat. El maquillatge, si se n'abusa, sempre queda lleig.
Però passà que ahir em va soprendre en un article molt bo sobre la dimensió social de l'educació (*). Afirmava que les famílies no tenen el monopoli de l'educació moral dels seus fills. "En cambio, lo que algunos no sólo discutimos, sino que decididamente negamos, es que posean el monopolio de formar moralmente a sus vástagos. Que los padres les transmitan los valores que prefieran: pero que no nieguen a la escuela pública el derecho a enseñarles que también hay otras opiniones y otros criterios no menos respetables."
Ai, però! La frase en què acabava l'anomenat article era un remat indecent a tota la reflexió feta. "Y el establo "progre" llama fascista a reivindicar el derecho a ser educado en la lengua común... "
Quina és la "lengua común"? Aquí a Catalunya hi ha dues, de llengües comuns, i els catalans han decidit que la de l'escola en sigui aquella que parteix d'una situació desfavorable. Resulta que l'educació moral no és monopoli de les famílies i segons aquest pensador, són les famílies les qui han d'elegir la llengua de l'escola a la carta...? El meu ràdar detecta aquí una incongruència.
Com de desitjable seria que igual que fa una defensa de la diversitat d'opinions i criteris, al·legant que tots ells són respectables, fes també una defensa de la diversitat lingüística i cultural d'Espanya, i acceptara totes les llengües i cultures d'Espanya com a igualment vàlides.
Llavors deixaria de preocupar-se pel "retrocés" del castellà a Catalunya. Perquè és normal que si la llengua catalana va ocupant a poc a poc àmbits d'ús que li havien estat relegats, ho fa en detriment de la llengua que fins al moment obstentava l'hegemonia. Una hegemonia que, recordem, fou imposada durant segles.
Fascista? Tal vegada l'adjectiu siga exagerat. Però qui l'utilitza per qualificar les propostes sociolingüístiques del senyor Savater i del seu partit ho fa mirant en l'objectiu que persegueixen, no en les propostes en sí.
Esperem que no se n'isquen amb la seva!
(*) EL PAÍS -FERNANDO SAVATER 03/03/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada