Reivindacions.

(IMATGE: HELI-EL JUEVES)

La veritat és que la notícia m'ha causat inquietud, i és que la Quiroga presidirà el parlament basc. Inquietud a causa de les paraules que li vaig escoltar en una entrevista, bastant inapropiades per a una persona que obstentarà un càrrec i responsabilitats públiques.

"Yo estoy de acuerdo con lo que ha dicho el Papa con lo del preservativo. Reivindico que yo, que creo que no hay que utilitzar el preservativo, pues también me respeten y me dejen expresarme sin despreciar mi punto de vista".

En primer lloc, recordatoris: el Papa ha dit que el preservatiu no posa solució al tema de la sida a Àfrica, sinó que l'agreuja. No ha tingut en compte que es transmet com foc en un pallar sec, que milions de persones estan afectades i en situació de risc, que la cultura sexual i relacional no té res a veure amb l'europea i que predicar allà el que ell diu "d'una nova concepció de les relacions i la sexualitat humana" és com promoure el gust per la lectura en els lémurs de Madagascar. En pocs segons, ha deslegitimat el treball de dècades fets per ong's, voluntaris, metges i també missioners catòlics respecte a la prevenció de l'epidèmia.

En segon lloc, les formes. "No hay que..." Moral impositiva. Perdó, senyoreta Quiroga, però es pot pensar de forma diferent. Em sembla estupend que vostè descarte d'entrada el preservatiu, però d'aquí a negar la seva efectivitat en la prevenció de la SIDA, la sífilis, la gonorrea, hepatitis, herpes genital i tantes altres malalties hi ha una bona distància. La gent té el dret a estar informada de les possibilitats que té al seu abast. Si la seva religiositat la fa obtar per l'abstinència, què bé. Però li recomane que en cas de trencar-la, la follin amb preservatiu pel que li puga passar. I quantes vegades s'ha demostrat la gran hipocresia dels que pensen com la Quiroga. Recorde aquell alt càrrec del PP balear, membre de l'Opus Dei, fonamentalista, seguidor del Papa i preparador de l'encontre de les famílies a València, que el van pillar gastant-se diners públics en un local de xaperos. Segurament, se'l follaven amb preservatiu. 

Per tant, no digui "no hay que", si no "yo opto por no..." i no vulgui imposar el seu punt de vista a la resta. Dret a la informació i a la llibertat d'elecció per damunt de tot, cosa que no trobem en l'organització que vosté tant valora (Opus Dei).

Tercer lloc: el despreci. S'ha despreciat al Papa o és ell qui amb les seves declaracions ha despreciat la vida de milions de presones que a Àfrica estan en situació de risc? Com es pot dir el que va dir i no ser despreciat i criticat? No es té el dret de pensar que és una barbaritat el que ha dit, on ho ha dit i el context en què ho ha dit aquest senyor? Tinc l'obligació de respectar, i respecte, la seva opció per l'abstinència i la seva fidelitat a allò que el Papa li diu que ha de fer. Molta gent que conec i valore hi ha optat. Però aquesta moral impositiva que subjau en les paraules de la Quiroga i de Ratzinger és del tot digna d'una crítica clara i contundent.

Qui diu que no tinc dret a dir-ho? I que consti que no censure la llibertat d'expressió. Tot el dret tenen a dir el que vulguin, però n'hauran d'escoltar les crítiques. I és que cal fer-ne sempre, de la llibertat d'expressió, un ús responsable i assenyat. I mesurar les paraules... 

"No hay que...". Serà porque tú lo digas! Juas!