A la porta de França: gran, gran, gran!

Un dels racons més bells que trobí a Vilanòva d'Avinhon

L'obra d'enginyeria romana més GRAN de França (Pont de Gard); el retaule més GRAN de França (Sant Pere de Prada); el poble MÉS meridional de l'Hexàgon (la Menera); la construcció més GRAN i costosa de l'Edat Mitjana a Europa (Palau dels Papes d'Avinhon); el temple romà MILLOR conservat del món (el de Nimes); l'excavació arqueològica més GRAN de França (Vaison); el... Gran, gran, gran!!!

Crec que des del temps de l'Imperi Napoleònic, potser des de l'època del Rei Sol, els francesos ho mesuren tot en termes de grandesa, atès que pensaven que eren la "nació" més poderosa d'Europa i del món i tenien l'afany de portar-nos a tots la redempció. Ara, ni França ha estat la més "gran" -en res-, ni els francesos pinten més que no pas altres en el panorama internacional que vivim. Res de res: però si hom passeja pel territori francès, caurà en el compte allà on vaja que qualsevol cosa no té valor mai per ella mateixa si no és la més gran de la seua espècie. Si no ho és, només caldrà emprar la solució fàcil: el més espectacular de França! Sens dubte, aquest tret és herència d'èpoques passades.

Així doncs, els acudits típics sobre l'anglès, el francès, l'americà i l'espanyol -que s'apleguen i competeixen per veure quin ve del país més grandiós- tenen una base sociològica i antropològica sòlida: supose que per això fan riure. Ara bé, reflecteixen un tret, el de l'espanyol, del tot contrari a l'esperit grandiloqüent francès: el d'aquell qui banalitza la grandesa que puguen tindre les coses i se'n mofa des de la mediocritat. Amb quin extrem ens quedem?

Vilanòva d'Avinhon, situada a l'altre costat del Roine, va ser durant molt de temps la porta d'entrada al Regne de França des dels territoris controlats pel Papa. De fet, Avinhon no va ser annexada a França fins a finals del segle XVIII, després de la Revolució. La torre de Felip el Bell i el fort de Sant Andreu són testimonis d'aquesta situació fronterera: la primera es situava a la fi del pont d'Avinhon, mentre que el castell pretenia ser el contrapunt de la monarquia francesa a la fortalesa papal de l'altre costat del riu.

Per descomptat, Vilanòva és la MILLOR en alguna cosa: és el municipi amb MÉS monuments per metre quadrat d'Europa. També té la cartoixa MÉS extensa del món (jo crec que és fals!). No sé jo si això la descriu: jo he trobat un lloc ple de racons petits i encisadors que he passejat sota la pluja. I m'hi he sentit tan bé descobrint-los!

A Vilanòva hi vaig tornar una vegada esvaït el temporal. Un vespre del meu viatge pugí al turó Andaon per contemplar la posta de sol, llegir una estona i escriure. És un lloc perfecte per contemplar l'espectacle del Roine, d'Avinhon i de la cartoixa de la Vall de Benedicció, un lloc màgic al qual dedicaré un post.

Església col·legiata

Claustre de la col·legiata: amb la pluja, un lloc
fantàstic per fer un descans i dinar!

Torre de Felip el Bell

Entrada del fort de Sant Andreu

Anunci de la primavera!

Avinhon des de l'Andaon

Església de la cartoixa des del turó