Un gest que faig sovint: si haig de llençar pa al fem, el bese. Mai m'he plantejat realment per què ho faig: simplement ho veia fer a la meva àvia i també a la meva mare, i mira, se m'ha quedat el costum.
És un ritual que jo veig bonic. I amaga un respecte pel menjar i la valoració d'aquest com a quelcom necessari i no sempre abundós. Després de la misèria de la postguerra, quan la gent començà a viure amb certa abundància econòmica i fins i tot hi havia dies que sobrava menjar, si aquest s'havia de llençar supose que la memòria, en fer-ho, faria aparèixer en la ment aquells dies de gana i de misèria que fins feia ben poc la gent havia passat. I tal vegada per això sorgia un sentiment de respecte i veneració que es traduïa en aquest gest.
Jo, de gana i de misèria, mai no n'he passades, sortosament. Però continue i continuaré fent el gest, perquè de vegades em recorda com sóc d'afortunat que em sobre pa, que no és impossible que algun dia em falte i que jo que el tinc, el respecte i el valore.
Quins altres rituals petits farem sense adonar-nos i què hi haurà darrere d'ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada