L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

10 de gener del 2009

Contra els "xungos" i les "xungues".

Llegisc una notícia sobre les agressions reiterades que sembla ser pateixen els treballadors del metro, els ferrocarrils i el Trambaix. Quina mandra. Sembla ser que els xungos i les xungues ja no es conformen en no pagar el bitllet, fumar a les andanes o fer el imbècil. És que si els criden l'atenció, o els demanen el bitllet (feina dels empleats dels TMB), es comporten de manera agressiva: violència gratuïta. Empleats i conductor apallissats, gent que rep una punyada per negar-se a permetre a passar gent sense bitllet, destrosses, punyades per amonestacions verbals... No són casos aïllats: es compten per dotzenes cada mes! Ara, això sí: després no són capaços de respondre dels seus actes: fugen. Covards, escòria, merda. Aquest tema, no sé per què, em dóna molta ràbia. 

I davant la desprotecció que pateixen aquests treballadors, els sindicats recomanen no fer-se els herois. Però fer-se els herois és simplement fer la seva feina! Llavors quina conclusió extreiem? Que els xungos tenen impunitat? Que només les persones amb una actitud cívica hem de pagar el bitllet i acomplir les normes, i l'escòria hem de suportar-la ressignadament? 

La notícia sobre una sentència posada a dos joves tanca la crònica. Uns joves condemnats a presó, a multa i indeminització per agredir un conductor a la plaça Cerdà i fer destrosses a l'autobús, pel simple fet que el conductor "es negà a dur-los a la porta de casa seva". Malauradament, eludiran la presó perquè no tenen antecedents. Em sembla del tot insuficient, perquè quan et topes amb aquesta merda amb cames se't caga el dia. I els meus dies són molt valuosos!

Pense jo que el transport públic és un servei, no un dret. Que per tant, si un individu es demostra no apte per fer-lo servir, s'hauria de muntar algun mecanisme per tal que no pogués fer-ne ús. Algun xip, sensors... Parle per parlar, hahahaha, ja ho sé. Però tan de bo fóra possible. Recorde que abans de Nadal, una nit de dijous torní en metro des de Drassanes fins a casa. Al tren, hi havia una colla d'uns 10 xavals, tots col·locats, bevent alcohol i fumant al metro, cridant, mostrant una actitud xulesca. Ningú s'atreví a dir-los res. Por i impotència. Segur que hagueren apallissat a qui ho hagués fet.

I llavors, què en fem?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Podriem començar per tancar la tele-escoria.