Una compra recent: un despertador. I me n'he adonat que m'agrada mirar-me'l, pitjar els botonets, programar-lo, engegar el llum a mitjan nit per veure l'hora... com una mona fa amb qualsevol objecte que no ha vist mai abans. Serà per què per fi funciona!? Serà perquè després d'estar esclavitzat a un mòbil amb mil "pijaes" que no em funcionava per a allò essencial un objecte senzill però eficaç m'ha deixat bocabadat? Serà perquè feia segles que no tenia un despertador?
No sé, però la veritat que em sorprèn, certament, aquesta alegria que sent en mirar-me'l. Sí... El mòbil vaig acabar estavellant-lo contra el terra... Brr! Quina vaina. Ara tinc el meu antic mòbil: només serveix per trucar i per enviar missatges, però què bé que ho fa. No haig d'estar pendent si sonarà o no, si mantindrà la cobertura o no, si aguantarà la bateria o no.
És coincidència, és clar, però des que tinc el despertador gaudesc més del meu temps. Com si hagués despertat un sisè sentit que em permet d'aprofitar millor les coses i les possibilitats que tinc al meu abast. Supose que fa temps que treballe aquesta actitud, però ha coincidit l'arribada del despertador amb la consciència del canvi de "xip". I dues actituds contraposades s'han materialitzat en dos objectes: el mòbil nokia-super-fashion-inútil-del-tot, i el despertador cutre-però-valuòs. Mecanismes de la ment? No sé, però no sabeu com m'he sentit de bé desfent-me del (censored) mòbil!
Nyas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada