La pluja i la mandra amenaçaven la Mercè en passar desapercebuda, però el sol refulgent de diumenge em va animar a sortir al carrer. Espigolant aquí i allà, vaig corroborar que aquesta ciutat m'encanta i que continua guardant sorpreses per a mi. Per més que la camine, continuo trobant coses noves, gent nova, temes nous i nous punts de mira. La Mercè em va dur una agradable conversa amb la M., la descoberta d'un nou paradís a Montjuïc, els rituals del foc, l'emoció d'escoltar l'Orfeó cantar el Cant a la Senyera, o de veure els castellers aixecant les seves torres, o la descoberta que el Llac dels Cignes no era el rotllo que pensava... I tot a poques passes de casa, en el més agradable dels ambients.
I és que fent balanç, he aconseguit un dels objectius d'aquests que u es marca quan és un pipiolillo: el de viure en un lloc que satisfaça el meu esperit inquiet.
Visca Barcelona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada