 |
| Mansilla de la Sierra: Santa Caterina |
El diminutivo no tiene más misión que la de limitar, ceñir, traer a la habitación y poner en nuestra mano los objetos o ideas de gran perspectiva.
Se limita el tiempo, el espacio, el mar, la luna, las distancias, y hasta lo prodigioso: la acción.
No queremos que el mundo sea tan grande ni el mar tan hondo. Hay necesidad de limitar, de domesticar los términos inmensos.
Aquestes impressions són de Federico García Lorca i en elles es refereix a Granada. Lorca era de la idea que Granada era feta de coses petites, enlluernadorament petites: l'Alhambra, per exemple, es composa d'un grapat de palaus petits, de patis petits, d'estances petites... que en conjunt formen un mosaic bell, humà, limitat, amè. Aquesta tendència pel període andalusí, però, es trastocada amb la vinguda dels cristians: la motle de la catedral granadina irromp com un elefant en una terrisseria, a l'igual que el palau de Carles V s'erigeix com un intrús entre les arquitectures de l'Alhambra que el circumden.
El nord d'Ibèria està plagat de llocs espectaculars que es caracteritzen, en canvi, per la petitesa de l'art que s'hi ha construït. Aquest art sol ser, la major part de vegades, romànic: aquesta estima pel que és petit no era, doncs, exclusiva dels andalusins. Com vaig comentar fa uns dies, la millor manera de buscar un indret grandiós i espectacular és adreçar-se a un lloc on s'alce una petita església romànica. És per això que vaig dedicar un temps a passejar per poblets i valls perdudes on vaig trobar autèntiques meravelles i paisatges espectaculars: vinya, muntanyes, valls... El cas més paradigmàtic és Santa Caterina de Mansilla de la Sierra: és l'únic edifici d'un poble que va ser engolit pel pantà. La seua bella arquitectura ha sabut adaptar-se del paisatge agrest de la Serra de la Demanda al seu nou entorn lacustre. És tan petiteta que vaig caure en el compte de la seua presència de casualitat!
LA CONCEPCIÓ D'OCHÁNDURI
Situada a una petita elevació de la vall del Tiron, terres de blat entre vinyes.
 |
Malgrat estar protegida per una porxada, la
pedra sorrenca no ha suportat bé el pas del temps |
 |
| Un element estrany en el romànic: el moviment. |
 |
| Senyor venerable... |
SANTA MARIA LA ANTIGUA DE BAÑARES
L'església va ser traslladada pedra a pedra a un nou emplaçament després que s'ensorrés. La seua petitesa contrasta de manera exagerada amb la grandària de la veïna església de la Santa Creu, d'estil gòtic.
 |
| Santa Maria la Antigua |
 |
Epifania: és curiós que Sant Josep ja siga present
a l'escena en una iconografia romànica |
 |
Portada nord de l'església de Santa Creu,
amb un magnífic art conopial. |
 |
| Passejant pel poble |
TRICIO: SANTA MARIA DE LOS ARCOS
Aquest edifici s'alça on segurament va haver un gran mausoleu romà: de fet, en reutilitza els seus elements. Malauradament no vaig poder entrar dins, tot i que s'hi podia guaitar per una finestreta.
 |
| Tricio |
 |
| Serra de la Demanda: s'hi distingeix el Cuculla. |
 |
Interior, amb columnes romanes
|
SANTA MARIA DE LA PISCINA (SAN VICENTE DE LA SONSIERRA)
La reorganització de la Divisa, Solar i Casa Reial de la Piscina, organització religiosa fundada pel rei Ramir Sanxis de Pamplona, va comportar la restauració d'aquesta esglesioleta situada en un entorn idíl·lic i propera als contraforts meridionals de la Sierra de Toloño: baixant per aquest costat de la serra, les vistes des dels miradors a la Rioja Alta són espectaculars.
 |
| Els capitells pareixen caricatures dels ordres clàssics |
 |
| Necròpolis visigòtica |
 |
| Sobre la portada, escut d'armes de la divisa. |
 |
Vistes del castell i del poble de
San Vicente de la Sonsierra
|
CANALES DE LA SIERRA
Seguint el curs del Najerilla, la N-113 s'endinsa en els paisatges agrests de la Serra de la Demanda. Just l'últim poble abans d'arribar a les terres castellanes és Canales. La meua intenció era visitar l'església de Sant Cristòfol, però la veritat és que el poble em va sorprendre molt més que l'església: ple de palaus i casalots de pedra, la torre del rellotge, situada a l'edifici del teatre, tenia, fins i tot, un "papamoscas" similar al de la catedral de Burgos, cosa que denota que va ser un lloc pròsper durant l'edat moderna. Efectivament, he comprovat posteriorment que a Canales va florir l'artesania i la indústria tèxtils, activitat que va decaure quan no va poder fer front a la competència de les indústries catalanes.
La visita a Sant Cristòfol va ser un tant accidentada, ja que just ara li canvien la coberta. Vaig demanar els obrers de poder accedir almenys al porxo romànic i, molt amables, van parar uns minuts perquè poguera contemplar els magnífics capitells que s'hi conserven... Encara com! Haver fet aquella carretera infernal i no haver pogut veure'ls hagués estat un fiasco!
 |
| Font pública |
 |
| Ambient de poble... |
 |
| Teatre amb la torre del "papamoscas" |
 |
| Sant Cristòfol |
 |
| La figura mutilada recorda als capitells de Cuixà |
 |
| Paviment original |
 |
| Església parroquial de Canales |
SAN ESTEVE DE VIGUERA
Viguera era el poble on m'allotjava, a la vall de l'Iregua (Rioja Mitjana). La veritat és que em va semblar un poble força agradable, rodejat pels cingles imponents que tanquen pel nord la Serra Cebollera. Ara bé, el més interessant de Viguera, sota el meu punt de vista, no és ni el seu casc urbà ni la seua història, relacionada amb els naixents regnes cristians, sinó un edifici minúscul, el més petit de tots els que he visitat, però no per això menyspreable: l'ermita de Sant Esteve. El xic que em llogava el pis em va recomanar pujar fins a l'abric que la protegeix de les inclemències del temps, ja que era una visita obligada si m'agradava l'art romànic, tal com li vaig comentar.
I tenia raó! Per fora no donaries ni un duro per l'ermita, però l'interior conserva unes pintures romàniques on es representa el judici final. Mentre anava desxifrant-les i fent-ne fotos, va passar que el sol va guanyar l'altura de la roca del cingle i els seus rajos van entrar per la finestra de l'absis: quin moment més màgic!
Va ser un bon regal per acomiadar La Rioja... Però encara no vos he parlat de la Rioja "en gran": aquestes terres van superar les meues expectatives!
 |
| Viguera |
 |
| Cingles esculpits per les aigües de l'Iregua |
 |
Abric on s'alça Sant Esteve, on pot ser va haver
una comunitat d'eremites |
 |
| Pont medieval sobre l'Iregua |
 |
| Sant Esteve |
 |
Ancians de l'Apocalipsi: fixeu-vos que cadascú
té una roba i un instrument diferent. |
 |
Apostolat al mur de l'absis. Es trenca
amb el hieratisme propi del romànic ple. |
 |
| Serafí a l'intradós de l'arc triomfal |
 |
Theotokos al mur occidental, flanquejada pel que
segurament siga una representació de Ramir Garcés
i la seua esposa, reis de l'efímer Regne de Viguera |
 |
| Perfecció del càlcul astronòmic |
 |
Restes de les figures que devien flanquejar
la representació de la maiestas domini, perduda |
MIRADOR DE LA RIOJA ALTA
Vos acomiade amb les vistes des de San Vicente de la Sonsierra que vos he comentat: l'espectacularitat d'un paisatge.
 |
| Sant Llorenç o Cuculla |
 |
| Rioja Alta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada