El dia de la revifalla

La llum del dia que fiu les fotos, en ple hivern, contrasta amb els dies grisos que hem tingut aquest cap de setmana. Aquesta llevantada m'ha fet recordar aquell dia a Sitges. Un dia en què tot era gris per dintre, brillant per fora: malgrat tot, em vaig obligar a anar-hi engolint-me les meues ganes de quedar-me al llit, perquè alguna cosa em deia que allò m'aniria bé. Vaig sentir com si em fera una sagnia d'aquestes que antigament es practicaven als malalts, però en lloc de sang, de desànim!

I és que la llum de dies com aquell influeix notablement en el nostre estat d'ànim general: ja ho diuen les famoses estadístiques sobre depressió i suïcidi en els països nòrdics. Per sort o per desgràcia, vinc d'un poble d'una plana costanera mediterrània en què l'hivern consistia, més que en tancar-se a casa vora la llar, en buscar el sol i exposar-s'hi durant el migdia. Recorde el meu avi a la vorera d'enfront, vora la casa que déiem "de la Papaïca", recolzant-se amb un peu a la paret, en un ritual que es repetia cada migdia fins ben entrada la primavera: deixava que el sol li calfara el cos i, de passada, l'inflara l'ànim. I això em vaig proposar jo utilitzant com a pretext la reobertura del Museu de Maricel i del Cau Ferrat de Sitges. Una teràpia de llum i de mar.

Entrada al museu

La visita a Maricel i Cau Ferrat és una autèntica passada. Ambdós han estat reformats darrerament i han reobert fa ben poques setmanes. L'un recull la col·lecció d'art de Pérez-Rosales, l'altre va ser el taller-museu de Santiago Rusiñol. S'hi pot fer una repassada a la història de l'art des del romànic fins pràcticament els nostres dies. Paga la pena prendre's un matí passejant per les sales de l'edifici... A mi em va tornar a posseir l'entusiasme: els déus de la curiositat i de l'admiració van prendre'm completament.

Calvari - Castella, s. XIV- Anònim (detall)

Pintures de la capella de St. Bertomeu, de
l'església parroquial de Villaba de Perejiles (Saragossa)

Mare de Déu (s. XIV)

Maiestas domini, originari de l'església de Tredós
(Santa Maria de Cap Aran, a la Vall d'Aran) 

Jaume Cabrera: detall del retaule de Sant Salvador, de l'Alzina de Ribelles,
a la comarca de la Noguera

Mestre d'All: detall de la predel·la d'un retaule,
originari de la Seu d'Urgell

Els nous oficis del s. XIX. Pisa esmaltada. Ramon Casas

Arcadi Mas: Processó del Corpus de Sitges

Felip Masó: Processó de Sant Bertomeu de Sitges.  

Josep Llimona: Desconsol

Felip Masó: Església i cementeri

Ramon Casas: retrat de Dolors Vidal.

Pere Jou: Simó Pescador

Alfred Sisquella: Maternitat

J. Sunyer: Maternitat

Diferents perspectives del Cau Ferrat

Les obres del Greco són, per a mi, les peces
més valuoses del conjunt.

Agustí Ferrer: La Punta, Sitges

De l'art a la realitat, o la realitat com a art.

Havent dinat, em viu amb l'ànim de fer el camí de ronda fins a Vilanova. Mar, cel i sol. El sender, senyalitzat, transcorre paral·lel a la via fèrria, i passa per paratges d'especial bellesa: la Punta de les Coves o la Punta Grossa, o les cales de Rosés o de l'Home Mort. Tots aquests indrets són força concorreguts per col·lectiu gai durant l'estiu, però durant l'hivern romanen pràcticament solitaris. Per accedir a la senda, primer cal travessar la riera de Ribes, vora l'hotel Terramar. Tot seguit, darrere de l'aparcament de l'antiga discoteca de l'Atlàntida, trobarem els primers senyals de la ruta. De vegades el caminal passa tan tocant de la via que el pas dels trens dóna fins i tot una mica d'impressió.

La màgia del mar

Riera de Ribes

Cala de Rosés

Punta de les Coves

Port de Vilanova

Bateria antiaèria vora la platja de Sant Cristòfol, a Vilanova

Platja de Sant Cristòfol

El far de Sant Cristòfol. He llegit que just vora l'ermita
que hi ha al costat del far, va passar els seus darrers
dies Eugeni d'Ors.

Capvespre i arribada a Vilanova i la Geltrú. Just a temps d'evitar la foscor. Aprofití per rematar el dia passejant per la vila, fent unes compres i gaudint del fred. Vaig deixar-me caure per l'església de Santa Maria de la Geltrú. Recorde que moments abans de visitar-la per primera vegada, va finir la meua primera càmera fotogràfica. Era un dia plujós com hui... Així doncs, carregat ara amb el meu nou tercer ull, vaig  aprofitar per fotografiar el magnífic retaule de l'Assumpció de l'escola de Tramulles, escultor barroc del Penedès que fou, entre d'altres, autor del retaule major de Santes Creus.

Dies com aquest i vivències com aquestes són les que poden ajudar-nos a revifar en moments obtusos!