L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

25 de març del 2015

Petites Barcelones (2)



Després de passejar durant tot el dia per Canet de Mar, baixava pel passeig de la Misericòrdia cap al centre i l'estació i vaig caure que aquell lloc era pràcticament idèntic al passeig de la Misericòrdia de Reus: coincidències de la nostra més aviat xicoteta geografia. I a l'igual que Reus, l'empremta de Domènech i Montaner es deixava veure per tot arreu d'aquest poble del Maresme.

Ja és la segona vegada que passege el Maresme sota la pluja i en època no turística. Ho fiu a la tardor pel poble veí de Sant Andreu de Llavaneres, i ara ho he fet a la primavera per Canet. Moments deliciosos. Aquests pobles vora mar em resulten especialment bonics i agradables al passeig, però crec que a l'estiu em resultarien insofribles. I sota la pluja, es pot gaudir en solitud de certs paratges que, sense el mal oratge, solen estar massa freqüentats. En el cas de Canet, un d'aquests paratges és el cim del Pedracastell, coronat per una creu modernista i des d'on es pot contemplar la vall de Canet en la seua totalitat, i distingir els pobles veïns entre els boscos i els promontoris de la serralada Litoral.

No es pot parlar de Canet sense parlar del Modernisme, especialment de l'arquitecte Domènech i Montaner, la vida del qual va estar íntimament lligada a aquest poble. La seua mare era canetenca i va saber mantenir arrelats a aquest indret els seus propis fills, malgrat que residiren en Barcelona. A Canet hi ha una de les darreres obres modernistes del país, la casa-museu de l'arquitecte, que ell mateix va bastir junt amb el seu fill amb la intenció de passar els darrers anys de la seua vida. I així fou: hi va residir durant el temps que va dedicar a cuidar la seua esposa malalta. La casa-museu permet visitar aquesta casa, i també la masia veïna, que Dòmenech i Montaner va convertir en el seu estudi; la masia havia estat propietat de la família de la seua dona, també de Canet. S'hi pot contemplar part de la decoració original de la casa, així com diferents models en guix d'elements escultòrics pensats per a algunes de les obres més importants de l'arquitecte, com la casa Lleó-Morera o la Universitat de Comillas. També es pot fer un recorregut per la història de Canet i dels seus habitants.

El seus carrers i rieres estan esguitats ací i allà de casalots no solament modernistes, sinó també d'altres estils, uns més antics d'un regust més aviat neoclàssic i altres més moderns amb un interessant caràcter eclèctic. Foren molts canetencs els qui van fer fortuna amb el comerç amb Amèrica: els anomenats indianos, que en tornar als seus llocs d'origen, enriquits, volien fer palès a través de les seues residències el seu nou estatus social.

I aquestes diferències encara les podem veure al cementeri. Darrere de la capella que hi ha presidint el seu primer recinte, hi ha un grapat de panteons modernistes que igualen en bellesa als del cementeri de Poblenou. Dos d'ells són obra també de l'arquitecte Montaner: en un hi reposa, després que l'ajuntament de Canet iniciés els tràmits fa uns anys per poder-lo traslladar allà des del cementeri de Sant Gervasi on havia estat enterrat.

Passejar els racons de Canet us pot omplir ben bé una jornada, que esdevindrà gratificant. M'ha quedat pendent visitar el castell de Santa Florentina, privat. Només es pot accedir-hi en alguns dies marcats, en què els propietaris organitzen visites guiades pel seu interior. És una de les obres modernistes més desconegudes, però al mateix temps, una de les més impressionants del territori. Jo ja m'hi he apuntat per a una de les properes visites! Esperem que aquell dia ploga també... Després de visitar el castell, una volta per Sant Pol de Mar pot ser una bona idea.

RUTA MODERNISTA

Casa Roura, coneguda com Ca la Bianga

Casa Roura: detalls de les solucions constructives i elements de forja

Ateneu Canetenc, avui una biblioteca. Lluís Domènech i Montaner
Can Mir, masia fortificada que ha quedat al mig
del carrer Ample
Casa Puxan, de Francesc Fargas

Detalls i façana de l'eclèctica casa Yglesias

De vegades es té la sort de trobar les portes obertes i poder
gaudir dels sòcols i rajols hidràulics  modernistes
Casa Carbonell Paloma: reixa de la finestra

Remat de columnes helicoïdals de la casa Floris.
Esgrafiat de la façana, presidida pel déu Mercuri,
de la casa Floris.

Casa dissenyada pel fill de Montaner. Al costat,
casa Carbonell Paloma.

Casa Alsina Roig, amb cert regust vienès

Xamfrà de l'edifici de l'Ateneu Canetenc
Riera de Sant Domènech des de la tribuna de
la casa-museu de Domènech i Montaner
ANTIC BARRI DE PESCADORS


Escales del Sant Crist
Carrer de l'Església

ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANT PAU

Nau tardo-gòtica original de l'església. El creuer i el
presbiteri es van enrunar durant l'incendi de 1936

CASA-MUSEU DOMÈNECH I MONTANER
Casa-museu Domènech i Montaner 
Detall de la façana


Elements decoratius de la planta baixa i primer pis

Detall de les proves de guix fetes per a una llinda de la casa Lleó-Morera,
obra de l'escultor Eusebi Arnau
Detall de les proves en guix fetes per a la portada de la Universitat de Comillas

Rèplica de les columnetes de l'escala del Palau de la Música

Relació de Forcano amb Josep Pla

Espai de la casa museu dedicat al fotògraf canetenc Eusebi Forcano
CEMENTERI



Altar del panteó dels Domènech i Montaner, obra
de Josep Llimona, mutilat durant la Guerra Civil.


Panteons modernistes i neogòtics. A la dreta, panteó Pablo Font.

L'àngel anomenat de la FAI, ja que els anarquistes
li van treure la trompeta i les ales. Del panteó de Pablo Font.

Panteó Busquets: detall

Panteó Pablo Font: finestres laterals.

Llinda de la porta del panteó Busquets
Panteó Busquets

PUJANT AL CIM DE PEDRACASTELL

Vista del cim de Pedracastell
Ca la Xuma


Passant per dalt del túnel

Vistes de Canet des de Pedracastell 
Efectes de la llevantada

Creu de Pedracastell
La mimosa recorda que estem a primavera

SANTUARI DE LA MISERICÒRDIA

Vistes del santuari des del camí a Pedracastell

Presbiteri i volta del santuari de la Misericòrdia,
un els primers edificis neogòtics de Catalunya
Edifici-restaurant del santuari, obra de Puig i Cadafalch
En marxar, el dia encara gris.