Dues orquestres, dos cors de cambra, un cor de xiquets, els solistes i Savall. Tots aplegats per interpretar la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. Com explicar les sensacions que transmet no només l'obra, sinó també la perfecció amb què ha estat interpretada?
A l'escenari no només teníem unes persones que estimen la seua faena. També teníem milers d'hores de treball apassionat. I burxant una mica més, també milers d'anys de tradició espiritual, musical, d'història, de pensament... que suposen un punt culminant d'alguna cosa inacabada que justament començà fa milions i milions d'anys no sabem ben bé com. Estic segur que des d'un inici, l'Univers conjurava perquè aquests moments foren possibles.
Si no, per a què?
I ací estem, capaços de copsar, gaudir i intentar comprendre aquesta grandesa. Crec que són aquests moments sublims que m'omplin d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada