aNDRòMiNa: Petites Barcelones (1)

25 de març del 2015

Petites Barcelones (1)

Un dia de visita a una capital de comarca esdevé, sens dubte, una immersió en una realitat que transcorre a un ritme diferent en una ciutat que podríem titllar d'una Barcelona en miniatura. Una rambla -o passeig que s'assembla a la Rambla-, us carrers comercials, una plaça porticada que recorda la plaça Reial, el modernisme... fan pensar no només en la influència de la capital sobre la resta del país, sinó que els esdevenirs històrics i relacions i lluites entre els habitants que hi viuen han estat, si més no, els mateixos.

D'entrada és curiós que la ciutat natal de Gaudí no tinga, entre el seu nombrós llegat modernista, cap edifici de l'arquitecte. Domènech i Montaner és qui ha deixat una petjada més gran en la ciutat, així com el seu fill i l'arquitecte Caselles i Tarrats. Això sí, hi ha el Gaudí Centre, on es pot fer un repàs a la seua vida i obra. Reus compta, doncs, amb una ruta modernista que pot ser una excusa perfecta per passejar pels seus carrers. Uns carrers on la gent encara es para a parlar quan es troba perquè es coneix, cosa ben estranya a una ciutat com Barcelona on la gent va, va, va... Al seu rotllo. També vaig notar la pausa, que a mode de diàstole, esdevé a mitjan vesprada: la majoria de comerços tanquen, i apareix una calma aparent als carrers que s'esfuma amb la cridòria dels xiquets en eixir d'escola i els adolescents que ocupen les places properes als instituts.

Què en destaque, de Reus? Primerament, la casa Navàs, de Domènech i Montaner, situada al Mercadal, que mostra el millor de l'arquitecte. El casalot encara té les empremtes dels bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil: el remat de la cantonada resta mutilat.També les cases Rull i Gasull, que mostren dos moments molt diferents de la producció artística de l'arquitecte modernista. Cal una visita a l'església prioral de Sant Pere, un magnífic exemple de gòtic tardà, i l'església de la Sang, la qual té poc d'interès arquitectònic, però guarda un Crist crucificat del s. XVI que bé mereix una visita.

Però crec que el que més m'ha agradat del passeig per Reus han estat, primerament, les escoles Prat de la Riba, que s'acabaren de construir durant el període de la Mancomunitat. La bellesa i les característiques de l'edifici, que s'adapta a les exigències de l'escola de l'època, és una mostra de la importància i l'esperança que llavors es va començar a posar en una escola pública i de qualitat. I per acabar, el Cercle de Lectura, amb una esplèndida biblioteca instal·lada a l'antic palau dels Tamarit. Ambdós edificis, símbols de l'educació, el saber i la cultura.

ESCOLES PRAT DE LA RIBA