I una cosa duu a l'altra

Del Cerro Calderón estant, fa mig any ja, sentí un sentiment gojós en veure, en la llunyania, el cim de la muntanya màgica d'Ibèria: el Moncayo. Aquesta espècie de goig supose que va ser la llavoreta del que comença ara: un camí que em durà fins al cim més alt del Sistema Ibèric... Una manera molt bona de culminar les meues excursions a la Calderona d'aquests darrers mesos!

Per cert: no vaig haver de consultar cap aplicació, ni cap entrada a Google. Ja feia anys i panys que el Moncayo era allà, n'havia llegit un munt de coses, l'havia viscut a grans llibres: Bécquer, Machado... Per això només vaig haver de mirar al meu voltant i reconèixer el que era a la meua... memòria. I al meu cor.

Ho dic perquè també la lectura d'Anna Karènina m'ha portat a Guerra y paz (aquella la llegí en català, aquesta en castellà). I com tot bon clàssic, ens parla de nosaltres i del nostre món: també el d'ara. Parafrasejant Tolstói a l'epíleg podem afirmar que Internet és l'arma més potent de la ignorància. 

I si no, mireu què diu el senyor Ministre:

CASTELLS ES DEDICA A REPETIR MANTRES PEDAGOGISTES BUITS

Però qui sap. Tal volta Castells és un d'aquests gegants als muscles del qual ens hem de pujar i Tolstói era un papanatas.

Qui sap...