 |
| Seu racionalista de la Caixa Rural |
Sòria té un ambient provincià, però encantador. La ciutat no és el que m'esperava: només uns pocs carrers, al voltant de Zapatería i Real, tenen aquest aire vetust que m'esperava. La resta, no, però són agradabilíssims al passeig i tenen un ambient molt agradable.
Amb què em quede? Amb les evocacions a la literatura. Vora el santuari de Nuestra Señora del Espino es conserva el tronc d'aquell "olmo seco" que va merèixer un dels poemes que més m'ha agradat sempre de Machado. I el passeig vora el Duero, bellíssim, amb el monument a aquest mateix poema i a Bécquer, un altre dels literats que van fer de Sòria una ciutat atemporal.
M'he quedat també corprés dels palaus, com el de Gómara, dels parcs, com l'albereda de Cervantes, el contrast del funcionalisme del mercat amb el barroc de palaus i convents que té al voltant i, especialment, d'unes inquilines estacionals: les cigonyes. De matí, fent-se la toilette, donen un toc encantador a les torres i campanars. Del romànic parlaré en un altre post: són impressionants les joies que hi ha a ciutat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada