Davant de llocs com la Foz de Lumbier em ve de nou al cap la figura de Félix Rodríguez de la Fuente i sent un profund agraïment per la seua tasca: ell va treballar com pocs la sensibilitat de la gent d'arreu d'Espanya per la natura i va fer-nos conscients de la necessitat de cuidar-la i protegir-la, especialment pel que fa a les espècies amenaçades per l'activitat humana. Eren temps en què la televisió podia servir a aquest fi, tan distant del que té ara, dedicada a tothora a envilir les ànimes en lloc de sensibilitzar-les. Davant de les desenes de voltors lleonats que volaven per arreu del paratge, se'm despertaven a la memòria els records d'daquelles estones passades davant de la televisió, escoltant tot el que explicava l'amic dels animals: el seu coneixement era tal, i la seua passió tan gran, que no necessità mai de cap guió.
El meu objectiu era, però, ascendir per l'ermita de la Trinitat als anomenats Arcos de Lumbier, unes formes càrstiques a la muntanya en forma de grans arcs de roca. No obstant, la calor i la curiositat em van fer decantar-me per l'aigua: i no me'n vaig penedir! Tot i que la ruta no és gaire exigent i és força freqüentada, la grandesa del paratge compensa el fet d'aguantar la gent.
Encara tinguí esma per ascendir pel camí als arcs i contemplar la Foz des de les altures: arribí a l'altura a la qual volaven els voltors i contemplar les vistes a la vall de l'Aragó. Quina meravella!
 |
El riu Irati, pocs quilòmetres abans
de morir en l'Aragó |
 |
Pont del segle XVI que salvava la Foz,
dit del Diable |
 |
| Lumbier |
 |
| La Foz des de dalt |
 |
| Un dels Arcs de Lumbier |
 |
| Relleu càrstic del paratge dels Arcs |
 |
| Sorprès! Jo estic més amunt! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada