(N2) Cister a Navarra (1): Fitero

Monestir de Fitero: aula capitular

La història del monestir de Fitero té alguns elements interessants que m'agradaria comentar. En primer lloc, el fet que fou la primera fundació cistercenca en la península Ibèrica: cap a l'any 1140, Sant Raimon de Fitero, anomenat així per la fundació del cenobi, va crear una nova comunitat de monjos blancs filial d'Escala-Dieu, que al seu torn era filial de Morimond, una de les quatre fundacions inicials realitzades a partir de la primera comunitat de Cîteaux. No obstant, Fitero no va ser el lloc inicial on es va establir aquesta comunitat, sinó que van instal·lar-se inicialment a la localitat riojana d'Alfaro (pertanyent a Niencebas), des d'on es van expandir a La Oliva i Veruela, inicialment granges de Fitero però que acabaren convertint-se en nous monestirs.

El trasllat a Fitero va jugar raons estratègiques que, novament, suposen interferències en el relat oficial sobre la "reconquista". En efecte, el monestir va pretendre jugar un paper pacificador entre els reis i senyors cristians. El Regne de Pamplona havia assolit durant els anys precedents, amb el regnat de Sanç III el Major, una extensió considerable, ja que ocupava gairebé tot el terç nord peninsular. Aquest rei, però, va decidir dividir els territoris entre els seus fills, fet que originà la nova estructura política del segle XII amb els corresponents regnes de Navarra, Aragó i Castella: Garcia III regnà a Pamplona i heretà algunes terres d'Aragó i Castella; Ferran I va obtenir les terres del comtat de Castella, mentre que Ramir I d'Aragó va rebre terres en Aragó i Navarra i el seu germà Gonçal, el Sobrarbe i altres punts allunyats d'Aragó. Ara bé, el fill de Garcia III, Sanç Garcés III, va ser assassinat pel seu propi germà l'any 1076, fet que creà un buit de poder aprofitat pels rivals veïns (cosins del rei) per ocupar els territoris del regne pamplonés: passaria a formar part d'Aragó fins als temps de Garcia Ramírez, en què va recuperar la seua independència.

En aquests temps convulsos, doncs, els monjos blancs van pretendre actuar de mediadors entre les faccions enfrontades: Fitero no només era fita o frontera entre els regnes cristians i musulmans, sinó que estava enmig de la pugna entre els senyors de Pamplona i d'Aragó. Pel que es veu, les aliances que s'havien establert entre els diferents monarques cristians a la península per fer front a l'expansionisme andalusí, encetat per al-Mansur, no acabaven de ser massa fortes... Als panells explicatius es parla que els monjos van desenvolupar una funció similar a la dels actuals cascos blaus de l'ONU: l'assumpte degué de ser bastant cruent!

D'altra banda, l'edifici del monestir és avui un pastitx d'edificacions de diferents èpoques. Del període inicial es conserven la capçalera de l'església i la magnífica aula capitular, que responen a l'esperit de puresa, sobrietat i jocs de llum de l'arquitectura cistercenca. Ara bé, la nau de l'església va ser construïda més endavant amb un esquema més senzill (s'acabaren els diners), i va col·lapsar al segle XVI: per això els darrers trams es cobreixen amb una volta gótico-renaixentista i encara poden veure's a l'exterior els murs inclinats pel pes d'aquesta, els quals denoten una construcció de baixa qualitat. Pel que fa a la resta d'edificis (la sagristia, la biblioteca i el refetor convertits en teatre, l'hostatgeria convertida en llar d'ancians...) mesclen diferents estils i han estat modificats pels diferents usos que han anat tenint des de la desamortització de Mendizabal, moment en què el monestir, per sort, va passar a tenir funcions de parròquia. 

Després de la visita guiada vaig quedar-me gaudint de la soledat i el silenci del claustre: només s'hi escoltaven els ocells, i vaig aprofitar per llegir una bona estona. Dos llibres m'han acompanyat durant aquesta escapada: Remedio a la aceleración, del filòsof Harmut Rosa, i La ignorancia, de Kundera. El fet que el claustre romangués solitari durant tanta estona em va estranyar: a l'eixida em vaig assabentar que en realitat m'havia quedat tancat al monestir, ja que la responsable de l'accés havia marxat a fer unes comandes i per poc no la pille!

Així doncs, Fitero és el primer monestir on m'he quedat tancat, sol i abandonat.

Capçalera

Murs inclinats de la nau central de l'església

Façana occidental

Sant Raimon de Fitero

Palau abacial, avui propietat particular (abandonat)

Antiga porteria, seu actual de l'Ajuntament

Claustre gòtic...

...i renaixentista

Pedra sorrenca, va diluint-se amb el temps...

Clau del rei David

Volta de l'aula capitular

Segons s'explica, aquesta capitell simbolitza
la unió de totes les fundacions del Cister

Nau de l'església

Creuer

Retaule major, amb pintures de Rolan Mois

Cor

Mare de Déu de la Candelària, una talla gòtica
deliciosa.

Cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Barda

Sagristia

Capelles absidals

Orgue, magnífic. Durant la visita es fa sonar.

Comiat: el sol ja il·lumina per complet la portada
occidental de l'església.