Esgarrifós. No tinc altra paraula. No crec que calga relatar la batalla, els centenars morts, el patiment, l'absurd de tot plegat i la humiliació que, encara en temps de postguerra, van patir els habitants de Belchite que havien militat en sindicats i partits d'esquerra durant la República. És de sobres conegut: però escoltar-ho en boca d'un fill del poble en un relat que intercala testimonis dels propis veïns que sobrevisqueren a la barbàrie, impacta molt més que llegir-ho en un llibre o visionar-ho en un film.
Un fragment de la novel·la de Milan Kundera que duia a la motxilla:
—¿Te has fijado en cómo la burguesía, después de cuarenta años de comunismo, se ha recuperado en pocos días? Sobrevivió de mil maneras, unos en prisión, otros arrancados de sus puestos de trabajo, otros, por el contrario, se lo montaron de maravilla, hicieron brillantes carreras, fueron embajadores, profesores. Ahora sus hijos y sus nietos se han juntado otra vez en una especie de fraternidad secreta, copan bancos, periódicos, el parlamento, el gobierno.
—Veo que sigues siendo comunista.
—Esa palabra ya no quiere decir nada. Pero no he dejado de ser hija de una familia pobre.
I ací, que van guanyar justament els de signe contrari, la gent d'avui, amagant la pobresa amb falsos plaers exposats a les xarxes socials, sembla creure que el capitalisme els traurà de la pobresa i els farà nadar en un mar de diners, i s'adhereixen a les idees reaccionàries i feixistes dels descendents d'aquells que van xafar els drets dels pobres i els van obligar a viure en la misèria i el silenci durant un bon grapat de decennis. Tot el sistema pretén destruir aquesta consciència de ser pobre, alhora que es basteixen mecanismes per fer-nos viure en la il·lusió de la llibertat i l'abundància...
Quina merda de món!
 |
| Belchite Nuevo: ajuntament |
 |
| Nova església de Sant Martí de Tours |
 |
| Belchite Viejo: Arco de la Villa |
 |
| Carrer Major, amb restes de palauets renaixentistes típics d'Aragó |
 |
| Sant Agustí |
 |
| Torre de San Antón, església convertida en sala de ball i auditori ja en els anys trenta |
 |
| Església vella de Sant Martí |
 |
| Nau de Sant Agustí |
 |
| Sant Agustí |
 |
| Un obús va estar incrustat durant decennis al campanar de l'església. Avui ja no té càrrega explosiva. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada